jueves 15 de mayo de 2008

Tens preu?

Ahir mentre feia zapping, vaig veure un nou programa El juego de tu vida.

No vaig entendre mot bé com funciona, principalment havies de respondre fals o verdader una pregunta molt personal. Però com saben els periodistes si 'Has utilitzat la fruita de la botiga dels pares per a jocs eròtics'.

Suposo que es dediquen a parlar amb els teus coneguts, però quins coneguts. Perquè si a mi hem demanen assumptes privats d’un amic no explicaria certes anècdotes.

O es que paguen als 'amics' per la informació, perquè llavors podríem pactar i després repartir-nos el pastís.

Tampoc vaig entendre com saben la resposta correcta, o es una maquina de la veritat, o si no es la teva paraula contra la del 'amic'.

De totes maneres no hem oferiria a participar en aquest concurs. Crec que hi ha molt a perdrà, la veritat a vegades fa mal. Jo no jugaria amb la meva intimitat, no crec que tingui preu, es com l’amor no es pot comprar.

Reflexiona: com seria el món si aquests periodistes es dediquessin a fer un altre tipus d’investigació.

miércoles 14 de mayo de 2008

Mai plou a gust de tothom

Fa molt de temps que necessitava parlar, però hem mossegava la llengua. Jo d’aquest tema no entenc i per això no volia.

Estic en contra de qualsevol transvasament, o el nom que li vulguin donar... en definitiva es el mateix. D’acord, tenim un problema d’aigua, que ara mateix no es evident pel ciutadà però a l’estiu... ja ho trobarem.

El que m’ha fet explotar es que després d’aquests dies de pluges, s’ha anul·lat les restriccions que prohibien regar jardins i omplir piscines amb agua potable.

Començant pel primer; si ha plogut no es necessita regar el jardí. El segon; si no estem de sequera no cal l’aigua del transvasament, o es que la volem per omplir piscines?

Per que no es parla de com i quan s’arreglarà la canonada trencada? A la xarxa del Llobregat, una de les principals conduccions que abasteix aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, perd desenes de milers de litres al dia per una dotzena de fuites.

jueves 24 de abril de 2008

Sant Jordi!

Arribo un dia tard, molta feina, però no volia deixar de parlar d'aquest dia tan emotiu.


Ahir va començar el dia com qualsevol, però a l'hora de sortir de casa començava en Josep Cuní amb una pregunta "Hauria de ser Sant Jordi, la diada de Catalunya?". El primer que vaig pensar aquesta no es pregunta que es pugui dir si o no en un sms. És molt més.

Per mi, Sant Jordi és un dia molt especial, crec que és una tradició catalana molt bonica que hem de mantenir fresca i amb il·lusió. Com he dit és un dia emotiu, aquest dia pots regalar un rosa o un llibre a qui vulguis, un amic, una amiga, a la mare, ... tu decideixes. A l'actualitat, és un dia que gairebé tothom celebra, m'atreveixo a dir que hi ha més gent que celebri Sant Jordi que no pas l'Onze de Setembre. Llavors hauria de ser la diada de Catalunya?

Si no tinguéssim diada, la meva resposta seria un SÍ. Però, i l'onze de setembre, crec que el problema del onze de setembre és que té massa connotació política i això fa que la gent... Pot ser haurien de donar-li una mica de frescor a la diada.

lunes 14 de abril de 2008

II República Española

Hoy es el 77 aniversario de la II República Española. Que además coincide con el nuevo gobierno, que prometen sus cargos y estrenan hoy cartera. Ambos eventos no deberían chocar, pero....

jueves 10 de abril de 2008

CSI

La ficción siempre exagera, viendo la serie CSI piensas si la policía científica de la vida real fuera igual, las cárceles estarían a reventar, o habría menos delincuentes. Pero a veces la realidad supera la ficción: las últimas técnicas radiológicas permitirán autopsias sin bisturí y en 30 minutos.



El forense virtual
Autopsias sin bisturí
La tomografia Acial Computerizada, un arma para forenses y cardiólogos

miércoles 9 de abril de 2008

Per què sóc de la JSC?

Aquest cap de setmana he assistit a la escola de JSC Maresme, la 'II escola Carlos Fernández'. En aquest esdeveniments, sobretot a primera hora del dissabte, hem venen al cap moltes preguntes.

Per què sóc de la JSC? Què em diferència dels altres joves? El primer pensament és que no estic a la JSC per fer política, ni per especialitzar-me en res, és més molts aspectes de la política no m'agraden.

Hi ha gent que hem pregunta i que guanyes amb això de la política? Res i mai he pretès guanyar res. Es podria dir que estic aquí per ideals, però quins són els meus ideals? que tenen de especial? És fàcil dir sóc d'esquerra, però què es l'esquerra?

Hem trobo companys de la JSC que no pensen el mateix que jo, com hem arribat a un mateix lloc? Pot ser perquè seguim la mateixa finalitat. Però fa temps que no tinc cap finalitat, al menys políticament parlant. La finalitat hem va servir per arribar, però perquè segueixo? Pot ser si que són els meus ideals dels quals estic orgullosa, i molt!

lunes 7 de abril de 2008

Transporte Publico & Visa

El día de cada día cojo el transporte público, lo cojo con gusto y porque quiero, me gusta. Mientras viajo puedo leer o simplemente sumergirme en mis pensamientos. Tres días a la semana paso unas 4 horas en él, y los otros dos paso 2 horas. En total son 16 horas a la semana.

Hoy tenia que comprar el tique trimestral y he pensado ves con tiempo. Al llegar a la estación UAB-Cerdanyola me dicen que ni venden trimestrales ni cobran con tarjeta, pero me da un billete gratis a barcelona. Yo pienso porque no tienen una maquina si en BCN-Sants hay mil! Al menos ese viaje me sale 'gratis', porque no llevo ni un duro.

El tren de camino a Sants va con retraso, nos paramos en un túnel, menos mal que no tengo fobia, y porque estos 10 minutos parados en un túnel es algo 'normal'.

Llego a Sants, me dirijo al metro y las maquinas no va, eh! operación no válida. La tarjeta visa no va, pero si tiene solo dos semanas, y tengo dinero. Escucho a una chica que le pasa lo mismo, me dirijo a una seguridad de allí y me dice que pruebe con unas mas pequeñas, tampoco. "Suelen fallar ves a renfe o saca dinero de un cajero". Como el tique vale 296€ quiero pagarlo con tarjeta.

Salgo al metro y me dirijo a unas maquinas. Allí hay una señorita de personal ayudando a dos personas, escucho: "No si las tarjetas no suelen funcionar". Vamos mal, sigo escuchando como esta señorita anima a los usuarios a poner una reclamación en la oficina. Hasta los trabajadores están hartos de que las maquinas no funcionen. Ahora entiendo porque no hay una maquina en UAB.

Lo intento en varias maquinas, sin éxito. Pregunto a otro personal y me dice que me dirija a las taquillas. Allí estoy, hay cola, porque hay tanta gente? Quizás porque las maquinas son... mas bien no tienen un servicio de mantenimiento.

Me toca... "en taquilla no se puede pagar con tarjeta", QUE! Hasta aquí ha llegado mi paciencia.

Voy a la oficina del cliente a poner una reclamación. "¿Ha intentado sacar dinero del cajero? Quizás sea su tarjeta" Al final su respuesta es: "Con tarjeta solo funcionan las 4 maquinas que están al lado de la tienda Barça, al fondo". Es decir escondidas.

Todo esto para conseguir comprar un tique!!! Miro el reloj son las 5.10, ya llego tarde. Hacía 20 minutos que tenía que haber llegado a mi destino, y aun me quedan 20 minutos de camino. En total he perdido 40 minutos.

Vaya coincidencia, curiosamente 40 minutos es lo que tarda el tren desde Sants a Mataró, si coges el rápido. Porque aunque el tren actual sea mas rápido que el de Biada, resulta que yo tardo más.